Estrenes

El pròxim 12 de juliol s’estrena a les sales de cinema el segon film de Carlos Cañeque.

<<Es tracta d’una producció de “ficció-documental”, una pel·lícula metaficcionada sobre el procés creatiu i el narcisisme extrem i delirant >> (Román Gubern, historiador de cinema)

<<Proposta iconoclasta actual, La cámara lúcida és un singular artefacte fílmic curiós i pertorbador>> (Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia)

 

Amb la participació de Santiago Carrillo, Elena Ochoa, Fernando Savater i Román Gubern entre d’altres.

 

Sinopsi

Un individu que viu amb una nina inflable i dos Chihuahua, ha començat a dirigir la seva primera pel·lícula, un documental sobre la vida i la mort. El seu veí és un catedràtic d’història de l’art que el molesta tot el dia tocant la guitarra i anunciant-li a crits les seves telefòniques conspiracions acadèmiques. El documental avança amb aparicions, entre d’altres, de Santiago Carillo, Elena Ochoa, Fernando Savater i Román Gubern, alhora que apareixen personatges de ficció interpretats per Cañeque, com l’aficionat al futbol que parla de teologia, el professor de literatura que està convençut que el personatge del Quixot està basat en Jesús de Nazaret, Tomás de Aquino que se sent sol o el corresponsal de televisió a Cannes que fa una crítica ferotge a La cámara lúcida. Desconcertat per la confluència de realitat i ficció, el director demana consell al savi Berlanga.

La cámara lúcida és una producció d’Anareira Films i el segon llargmetratge de Carlos Cañeque (Barcelona 1957), professor titular de teoria política a la Universitat Autònoma de Barcelona, escriptor (Premi Nadal 1997 per la novel·la Quién) i assagista.

La primera obra de Carlos Cañeque, Queridísimos intelectuales (del placer y el dolor), es va estrenar als cinemes i al Festival de cinema de Màlaga el 2011, i va ser molt ben rebuda per part de la crítica especialitzada. Tot i que en aquesta segona obra participen gairebé el complet dels entrevistats en la primera, i es recuperen els temes del plaer i del dolor, La cámara lúcida no s’ha de considerar la segona part de Queridísimos Intelectuales, ja que la meitat del metratge transcorre en el terreny de la ficció.

Notes del Director

La cámara lúcida és una “ficció-documental” en clau de comèdia que té un clar antecedent literari (a més del títol manllevat d’un assaig de Ronald Bartres). En el seu llibre True Lies, el professor nord-americà Samuel Amago dedica un capítol a Quién en què apunta que la novel·la de Cañeque és una metaficció bipolar i dramàtica sobre el procés d’escriure una novel·la. En bona part, La càmera lúcida és la continuació d’aquell text literari que va guanyar el premi Nadal el 1997. Els dos protagonistes (el del llibre i el de la pel·lícula) somien amb crear una obra tan brillant i personal que els permeti aconseguir el reconeixement mundial.   

Els delirants processos per fer la novel·la i el film són paral·lels, i potser conflueixen en un mateix pla metaficcional, en una mateixa “novel·lícula”.

Links de la pel·lícula

Web:www.lacamaralucidapelicula.com

Tràiler: http://vimeo.com/65045010