Col·laboracions


Durant la sessió, la guanyadora del Gaudí a Millor guió, ha compartit els processos d'escriptura darrere del guió de "Viaje al cuarto de una madre"

Celia Rico, que va recollir el guardó a Millor guió en la passada edició dels Premis Gaudí per la seva òpera prima Viaje al cuarto de una madre, ha protagonitzat la tradicional xerrada que el GAC (Guionistes Associats de Catalunya) organitza cada any amb la col·laboració de l'Acadèmia del Cinema Català. La sessió ha estat moderada pel guionista Eduard Sola, membre de la Junta del GAC i de l'Acadèmia del Cinema Català, que va ser un dels analistes de guió de la pel·lícula durant una de les fases del procés d'escriptura d'aquesta història intimista sobre el vincle entre una mare (Lola Dueñas) i una filla (Anna Castillo) després de la pèrdua del pare. La xerrada, centrada en explorar els processos de treball que la cineasta sevillana ha posat en pràctica en el seu debut en l'escriptura i la direcció d'un llargmetratge, s'ha iniciat parlant sobre l'orígen del film. Celia Rico ha explicat que sempre ha tingut interès pels personatges femenins i la seva relació amb espais interiors. Al seu primer curtmetratge, Luisa no está en casa, Premi Gaudí a Millor curtmetratge el 2013, ja abordava la solitud d'una dona gran enclaustrada a casa seva i en si mateixa fins que l'averia d'una rentadora l'obliga a sortir de la seva zona de confort. En relació a Viaje al cuarto de una madre, Rico ha explicat que la primera llavor de la pel·lícula va ser una història molt senzilla que inicialment havia concebut com a curtmetratge: una mare modista es passa un dia sencer fent un vestit per a la seva filla fins que perd la noció del temps, i de matinada, quan ha acabat de cosir, sense ser conscient de l'hora que és truca a la filla per dir-li, però ella li respon de males maneres. Amb aquesta premisa, Rico volia explorar una pregunta que la tocava molt de prop: És possible correspondre l'amor d'una mare?. A partir d'aquí, la cineasta va decidir anar més enllà per treballar sobre el tema de la culpabilitat i el complex vincle mare-filla, partint d'elements autobiogràfics, com el fet de que la seva mare sigui modista, un element fonamental en la caracterització del personatge d'Estrella, i d'altres que han requerit d'un procés de documentació, com la mort del pare, que Celia va treballar a partir de lectures i textos de psicologia. 

Durant la xerrada, Eduard Sola ha preguntat per l'origen industrial de la pel·lícula, que Rico ha descrit com a "un procés natural". Ella havia treballat anteriorment a la productora Arcadia Motion Pictures i coneixia al Josep Amorós, productor del seu primer curt, i quan va tenir una versió sòlida del guió els hi va presentar juntament amb una memòria de direcció. Però prèviament a aquest punt, Celia Rico va treballar intensament en múltiples versions, en un primer moment escrivint sense seguir una estructura i posteriorment organitzant-ho en escaletes, escrivint i reescrivint seqüències d'un guió que s'organitza en dues parts: un primer acte centrat en la filla i un segon acte que segueix les vivències de la mare, canviant el punt de vista. Per tant, es tracta d'un guió que no segueix l'estructura clàssica dels tres actes, i un dels principals riscos d'aquesta estructura dual era que les dues meitats no fóssin homogènies i el resultat fóssin dues pel·lícules diferents. Per evitar això, la guionista va fer servir el recurs de les rimes, creant escenes a partir d'accions i objectes que es repeteixen en la primera i la segona meitat, generant un efecte mirall. En aquest sentit, Celia Rico ha recordat la importància de tenir molt clar el conflicte de la història i cenyir-s'hi durant tot el procés, tant d'escriptura com de direcció d'una pel·lícula. En el seu cas, durant l'última fase de guionització va trobar una frase que resumia el conflicte que volia tractar: salir de las faldas de la madre, és a dir, desenganxar-se de la mare i tot el que representa per poder emprendre un camí propi.

Pel que fa a l'estructura narrativa, Rico parla molt sobre l'emoció com a element clau del seu procés d'escriptura i construcció dels personatges, explicant que empatitza tant amb els seus personatges que moltes vegades sentia que més que escriure estava actuant les escenes. I aquestes emocions han estat treballades des del punt de vista del guió però també com a element central de la direcció de les dues actrius protagonistes. 

Com a conclusió, Eduard Sola li ha preguntat a Rico si, des del punt de vista del guió es sentia còmode amb el resultat de la pel·lícula, i ella ha reconegut que el guió sempre serà millor, perquè pertany al món de les idees, i la pel·lícula realitzada revela les limitacions i mancances que aquestes idees troben per materialitzar-se. Tot i això, ha afirmat que en el procés de direcció ha après moltes coses que li serviran a l'hora d'enfrontar-se al proper guió. Per tancar la sessió, Rico ha reivindicat la necessitat d'unir més els processos creatius i que els diferents departaments d'una producció treballin de la mà, alegant que al cap i a la fi tots som cineastes, siguis, directora, guionista, directora d'art o càmera.

Aquest lloc fa servir cookies, pròpies i de terceres entitats, per a finalitats estadístiques i d’anàlisi de la navegació dels usuaris a fi d’oferir-los un millor servei. Si vol conèixer més sobre les cookies i l’ús que en fem, consulti la nostra Política de Cookies.