Activitats Acadèmia

"Els dies que vindran" i "La hija de un ladrón", protagonistes d’uns Gaudí molt repartits


La debutant Belén Funes corona el palmarès amb La hija de un ladrón i s’endú el Gaudí a la Millor pel·lícula en llengua no catalana, a Millor direcció i a Millor guió. 
El tercer llargmetratge de Carlos Marques-Marcet, Els dies que vindran, rep els guardons a Millor pel·lícula, Millor protagonista femenina per a Maria Rodríguez Soto i Millor muntatge

La gran nit del cinema català conclou amb un palmarès molt repartit que ha donat estatuetes a quinze produccions i ha coronat amb tres Gaudís els dos títols que partien amb més nominacions: Els dies que vindran, de Carlos Marques-Marcet, i La hija de un ladrón, de Belén Funes. La directora s’ha endut amb el seu bateig cinematogràfic, una rotunda òpera prima que va tenir la seva llavor el 2015 amb el curt Sara a la fuga, tres dels guardons de més pes de la nit: el Gaudí a la Millor pel·lícula en llengua no catalana, el de Millor direcció i el de Millor guió, compartit amb Marçal Cebrian. L’altra gran triomfadora de la dotzena edició dels premis de l’Acadèmia catalana, Els dies que vindran, aconsegueix les estatuetes de Millor pel·lícula, Millor protagonista femenina per a Maria Rodríguez Soto i Millor muntatge per a Carlos Marques-Marcet, Óscar de Gispert i Ana Pfaff. 

També brilla entre les guanyadores Lo que arde, d’Oliver Laxe, Premi Gaudí a la Millor pel·lícula europea. El seu treball, i el de fotografia de Mauro Herce que també s’endú premi, retrata la lenta desaparició de la civilització rural a partir de les poderoses imatges del bosc i la Galícia més salvatge. El lluminós retaule de personatges que habiten un oasi de plàstics al mig del Nova York més hipster, El cuarto reino. El reino de los plásticos, d’Adán Aliaga i Àlex Lora, es fa amb el Gaudí a la Millor pel·lícula documental. L'adaptació televisiva de la novel·la d'Ildefonso Falcones La catedral del mar, ambientada al segle XIV, s’imposa com a Millor pel·lícula per a televisió a Cançó per a tu, L’enigma Verdaguer i La dona del segle. I Suc de síndria, curtmetratge d'Irene Moray protagonitzat per Elena Martín i Max Grosse Majench, també ha estat guardonat en una gala produïda per Dagoll Dagom, dirigida per Jordi Prat i Coll i presentada per Anna Moliner, que ha aplegat més de 2.000 convidats a l’Auditori del Fòrum – CCIB de Barcelona. 

L'Acadèmia de Cinema Català ha tornat a obrir els guardons a la votació popular amb el Premi especial de públic a la millor pel·lícula, que enguany ha recaigut en 7 raons per fugir, àcida comèdia negra amb set històries quotidianes i personatges portats a l’extrem.

Duels interpretatius

El tercer llargmetratge de Marques-Marcet, crònica de l’embaràs real de Maria Rodríguez Soto, li ha donat a l’actriu el seu primer Gaudí, que es disputava amb Aina Clotet, Carmen Arrufat i Greta Fernández. La votació dels acadèmics i acadèmiques atorga el Premi Gaudí al Millor protagonista masculí a Karra Elejalde, que interpreta a Mientras dure la guerra l’escriptor i pensador Miguel de Unamuno en els seus últims anys de vida. L’actor, nascut a Vitòria i instal·lat a Catalunya des de fa anys, s’ha imposat a David Verdaguer, Eduard Fernández i Sergi López. Laia Marull, per La innocència, i Enric Auquer, per Quien a hierro mata, Premis Gaudí a actriu i actor secundaris, completen l’apartat interpretatiu. 

 

Paritat a les nominacions, no al palmarès

La nombrosa presència de dones a les nominacions no s’ha traduït en un palmarès paritari en aquesta edició. Als oficis del cinema amb més tradició masculina tornen a imposar-se els homes. Gaudí al Millor so per a Sergio Bürmann i Marc Orts per Dolor y gloria; als Millors efectes visuals per a Mario Campoy, Irene Río, Iñaki Madariaga per El Hoyo. En direcció de producció s’ha reconegut la feina d’Oriol Maymó al capdavant del thriller de Paco Plaza Quien a hierro mata, i el Gaudí a la Millor música ha estat pel compositor Pau Vallvé per la banda sonora de La vida sense la Sara Amat.

 

Ficcions d’època

Tres ficcions històriques entren enguany al palmarès. La directora d’art Sylvia Steinbrecht ha vist de nou reconeguda la seva tasca amb un Gaudí, aquest any per recreació de la Galícia vuitcentista a Elisa y Marcela, l’èpica història d’amor entre dues mestres que van aconseguir casar-se a A Coruña, una d’elles fent-se passar per home. Liberté, la provocadora cinta d’Albert Serra ambientada al segle XVIII, s’endú els guardons de Vestuari, per a Rosa Tharrats, i de Millor maquillatge i perruqueria, per a Armande Monteiro, Laurence Abraham Yaeger i Antoine Mancini

 

Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020

L'Acadèmia ha volgut distingir el cineasta Francesc Betriu (Organyà, 1940) amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020 “per la seva consistent i dilatada trajectòria com a director, guionista, productor, distribuïdor i crític, així com pel seu ferm compromís social i per la diversitat de la seva producció, que inclou curtmetratges, documentals, sèries de televisió i sobretot llargmetratges, entre els que destaquen pel seu nivell d'exigència crítica i artística Furia española, Los fieles sirvientes, La plaça del Diamant, Réquiem por un campesino español i Sinatra”. 

PALMARÈS XII PREMIS GAUDÍ
 
MILLOR PEL·LÍCULA 
ELS DIES QUE VINDRAN. Dirigida per Carlos Marques-Marcet, escrita per Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz i produïda per Lastor Media i Avalon Productora Cinematográfica, amb la participació de TV3.

 
MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA
LA HIJA DE UN LADRÓN. Dirigida per Belén Funes, escrita per Belén Funes i Marçal Cebrián GAC i produïda per Oberon Cinematogràfica i Bteam Pictures, amb la participació de TV3.

 
MILLOR DIRECCIÓ
Belén Funes, per LA HIJA DE UN LADRÓN

 
MILLOR GUIÓ
Belén Funes i Marçal Cebrián GAC, per LA HIJA DE UN LADRÓN

 
MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA
María Rodríguez Soto, per ELS DIES QUE VINDRAN
  
MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ
Karra Elejalde, per MIENTRAS DURE LA GUERRA

 
MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
Oriol Maymó, per QUIEN A HIERRO MATA

 
MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
Laia Marull, per LA INNOCÈNCIA

 
MILLOR ACTOR SECUNDARI
Enric Auquer, per QUIEN A HIERRO MATA
 
MILLOR MUNTATGE
Ana Pfaff, Carlos Marques-Marcet i Oscar de Gispert, per ELS DIES QUE VINDRAN

 
MILLOR FOTOGRAFIA
Mauro Herce, per LO QUE ARDE

 
MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Sylvia Steinbrecht, per ELISA Y MARCELA
 
MILLOR MÚSICA ORIGINAL
Pau Vallvé, per LA VIDA SENSE LA SARA AMAT

 
MILLOR VESTUARI
Rosa Tharrats, per LIBERTÉ

 
MILLOR SO
Sergio Bürmann i Marc Orts, per DOLOR Y GLORIA

 
MILLORS EFECTES VISUALS
Mario Campoy, Irene Río i Iñaki Madariaga, per EL HOYO

 
MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Laurence Abraham Yaeger, Armande Monteiro i Antoine Mancini, per LIBERTÉ
 
MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL
EL CUARTO REINO. EL REINO DE LOS PLÁSTICOS. Dirigida i escrita per Adán Aliaga i Àlex Lora i produïda per Jaibo Films, Àlex Lora i Isa Feliu.

 
MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA
LO QUE ARDE. Dirigida per Oliver Laxe, escrita per Oliver Laxe i Santiago Fillol i produïda per Miramemira, 4A4 Productions, Kowalski Films i Tarantula.

 
MILLOR CURTMETRATGE
SUC DE SÍNDRIA. Dirigit i escrit per Irene Moray, i produït per Distinto Films.

 
MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ
LA CATEDRAL DEL MAR. Dirigida per Jordi Frades, escrita per Antonio Onetti, Sergio Barrejón i Rodolf Sirera i produïda per Diagonal Televisió, Catedral del Mar Producciones i TV3.

PREMI ESPECIAL DEL PÚBLIC A LA MILLOR PEL·LÍCULA
7 RAONS PER FUGIR.
Dirigida per Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras, escrita per Gerard Quinto i produïda per Producciones del Interior A.I.E, No Hay Banda i Compacto, amb la participació de TV3.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat