Activitats Acadèmia

Pràcticament tot està a punt per a la celebració d'una nova edició de la Festa d'Estiu, que congrega a tots els profressionals del sector.

La VII Festa d’Estiu del Cinema Català es celebrarà un any més a principis de juliol –dijous 2, nit de lluna plena– en un nou i magnífic entorn. Com és habitual en aquesta Festa, des de l’Acadèmia es realitza una intensa recerca de l’espai idoni, que conjugui les condicions necessàries i un paisatge bell, agradable, on passar la vetllada vingui de gust. Així, la Festa d’Estiu ha passat pel Palau de Pedralbes, el Museu d’Història de Barcelona, els Jardins del Palau Robert i l’Antiga Fàbrica Damm. Escenaris peculiars, de pel·lícula, acollidors i atractius per celebrar-hi la festa i reunir als acadèmics. Enguany els volem sorprendre convocant-los al Boo Restaurant & Beach Club, que es troba a la platja de la Mar Bella de Barcelona i que compta amb un entorn i vistes privilegiades del litoral sobre l’espigó de Bac de Roda.

En aquest esdeveniment es reuniran de nou bona part dels professionals de cinema català per a celebrar i homenatjar les produccions i èxits que el setè art del país ha aconseguit durant l’any, a nivell nacional i internacional. És precisament per això que l’Acadèmia del Cinema Català organitza la festa, que considerem lúdica a la par que imprescindible, en aquesta setena edició, per a la convergència del sector, que gràcies a trobades com aquesta propícia sinèrgies sens dubte vitals pel cinema català.

 

Objectius

La Festa d’Estiu del Cinema Català reuneix a acadèmics, professionals del sector, representants institucionals, personalitats destacades de la vida pública i social catalana i uns mitjans de comunicació que, cada any més, es fan ressò no tan sols de l’acte en sí sinó també del que se’n deriva, que és justament la difusió, impuls i aproximació a la gent del cinema amb segell català. Així, a banda de l’encontre, tan important com positiu pel que representa de possibilitat de networking, l’Acadèmia proposa durant el transcurs de la vetllada diversos reconeixements.

 

El cinema que ve

Per una banda, s’anuncien totes les pel·lícules catalanes –llargmetratges de ficció, llargmetratges documentals i pel·lícules per a televisió– que tenen previst estrenar-se durant els mesos següents, quelcom que facilita dilucidar el panorama del sector a curt termini alhora que il·lustra l’heterogènia i capacitat d’aquest. A la Festa d’Estiu d’enguany, afortunadament, podrem anunciar l’estrena de fins a 72 pel·lícules de cara als mesos vinents, un augment de 26 films respecte l’any passat.

Es tracta de:

• 19 llargmetratges documentals
• 47 llargmetratges de ficció
• 6 pel·lícules per a televisió

 

Reconeixement internacional

Per altra banda, es ret homenatge a tots els llargmetratges catalans que des del juny de l’any anterior fins al maig del present (en aquest cas juny 2014 a maig 2015) han rebut distincions o guardons fora de Catalunya, posant així de relleu el ressò i bona acollida internacional del nostre cinema. Aquest any són un total de 48 produccions (13 més que l’any anterior) i 119 premis, (7 més que fa un any).

Un documental molt celebrat als festivals ha estat Ciutat morta, amb ni més ni menys que 9 premis. Un altre documental, Sobre la marxa, ha recollit fins a 7 reconeixements. També en aquest format, la pel·lícula guanyadora del Gaudí a Millor Documental, Gabor, s’ha fet al llarg de l’any amb 6 premis internacionals, els mateixos que 10.000 KM –Premis Gaudí a Millor Pel·lícula en llengua no catalana, Millor Direcció, Millor Guió i Millor Protagonista Femenina i Masculí–, El Niño –Millor Direcció de Producció, Millor Actriu i Actor Secundaris, Millor Muntatge, Millor Música Original, Millor Fotografia i Millor So– i No todo es vigilia. Amb 5 premis tenim Glance Up, Hermosa juventud, Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el Catxondo i Requisitos para ser una personal normal.

 

Jurats i homenatjats

Com a novetat, aquest any es destacarà un tercer grup que també és representatiu de la internacionalització del sector cinematogràfic català, com ho són les persones que han estat membres de jurat o de comitè de selecció de festivals internacionals i professionals homenatjats. Aquests, juntament amb els dos apartats anteriors, formaran part de la projecció que es farà arran de platja durant la nit. Com a destacats, Albert Serra ha tingut una presència recurrent i se l’hi han dedicat retrospectives i homenatges a llocs de tan renom com la Tate Modern de Londres o la Biennale de Venècia, a més de ser jurat en un festival. El productor i director Lluís Miñarro també ha estat molt actiu, presidint jurats de festivals com Karlovy Vary o el FICUNAM de Mèxic, de la mateixa manera que la directora Judith Colell, presidenta del Jurat a la Secció Oficial de Màlaga i al CineHorizontes de Marsella.

 

Premi Pepón Coromina

Per últim, cal destacar l’entrega de la tercera edició del Premi Pepón Coromina, un reconeixement que s’atorga a professionals o iniciatives audiovisuals que, com el productor que dóna nom al premi, suposin una innovació al sector. A la primera edició es va atorgar, a mode d’homenatge pòstum, al director Bigas Luna per haver contribuït, durant l’any 2012, a l’impuls, difusió i promoció de la cultura cinematogràfica a Catalunya, mitjançant dues accions: l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del Segon Origen i l’apadrinament a la creació, precisament, d’aquest premi que és el Pepón Coromina.

A la segona edició, el guardonat va ser Hammudi Al-Rahmoun Font, per la direcció de la seva òpera prima, Otel·lo. Aquest any, el premi compta amb un jurat immillorable, compost per la seva presidenta, Marta Molins, el mateix Hammudi Al-Rahmoun Font, l’actriu i directora Sílvia Munt, el crític i comissari d’art Andrés Hispano i la directora Carla Subirana.

Enguany, com a les dues darreres Festes d’Estiu, el guanyador del Premi Pepón Coromina s’anunciarà durant el transcurs de la vetllada, fent l’entrega del guardó com a part de la celebració. L’encarregat de dissenyar el guardó d’aquest any és l’artista i dissenyador industrial Curro Claret, que pren el relleu de Tona Coromina, encarregada del disseny de 2014 i Àngels Ribé, del de 2013. Segons paraules del mateix Claret, el guardó consistirà en “una peça rectangular de catifa vermella enrotllada, un cèrcol metàl·lic daurat que la recull i porta gravada la inscripció del premi i unes tisores. Amb les tisores i uns petits pins el guanyador podrà decidir compartir el premi amb altres persones (implicades potser en el projecte) tallant diferents trossos de la catifa amb la forma i la grandària que consideri”.

Curro Claret. Barcelona, 1968. és un prestigiós dissenyador industrial i docent de l’Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona, ELISAVA. Les seves obres sempre tenen en el compromís social un dels seus pilars, així com un esperit radicalment auster que és alhora punyent i poètic. El concepte del disseny industrial que proposa Claret està directament relacionat amb l’art contemporani, i l’hi ha valgut diversos i importants reconeixements, com els recents Premi Ciutat de Barcelona o la Medalla Fad, ambdós el 2013, o el Premio Diseñador del Año 2014 AD España, entre d’altres. Les seves obres han estat incloses a publicacions com The Design Encyclopedia, Mel Byars o The Museum of Modern Art (MoMA) (2004).

Dossier de premsa Festa d'Estiu del Cinema Català 2015