Activitats Acadèmia

Membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català 2012

La recepció es farà al Palauet Albéniz i comptarà amb la presència de l’Alcalde de Barcelona.. Els nominats als IV Premis Gaudí assistiran a l’acte i es faran la tradicional foto de família.

El proper dilluns 23 de gener l’Acadèmia del Cinema Català nomenarà els Membres d’Honor 2012 en una recepció al Palauet Albéniz de Barcelona que comptarà amb la presència de l’Alcalde de Barcelona,  l’Excel·lentíssim  Sr. Xavier Trias i el president de l’Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan. A l’acte hi assistiran els nominats als IV Premis Gaudí, que es faran la tradicional foto de família a les portes del Palauet Albéniz un cop finalitzats els nomenaments.

Els Membres d’Honor d’ enguany són les actrius Carme Contreras i Teresa Gimpera, el director i guionista Jordi Feliu; el fundador i director de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) Josep Maixenchs i el col·leccionista i restaurador cinematogràfic Josep Maria Queraltó.

El President de l’Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, i els membres de la Junta Directiva seran els encarregats de presentar i glossar la trajectòria dels Membres d’Honor i de lliurar-los una estatueta honorífica.


CARME CONTRERAS
Saragossa, 1932
Actriu tot terreny amb 70 anys de trajectòria professional a l’esquena. Ha fet teatre, televisió, cinema i doblatge. En teatre, va estrenar  La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra al Romea (1954) i Berenàveu a les fosques de Josep Maria Benet i Jornet al Capsa (1973). En cinema ha arribat a treballar amb Berlanga a Plácido (1961) i amb Eloy de la Iglesia a El pico (1983). En televisió ha participat en un munt de sèries catalanes (Estació d’enllaç, Majoria absoluta, Serrallonga) i espanyoles (El mundo de Chema, Hospital central).

I ha estat precisament el seu personatge de la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, la farmacèutica Roser, el que sens dubte li ha donat més popularitat. Pel que fa al doblatge, ha participat en sèries com Dallas i en pel·lícules com Allò que el vent s’endugué; ha posat la veu al personatge Boy de les pel·lícules de Tarzan i de l’extraterrestre ET de Spielberg, entre d’altres. El passat mes de novembre va anunciar la seva retirada dels escenaris després de pujar per última vegada amb el vodevil Salvem les balenes...i el meu matrimoni, què? d’Ivan Campillo al Sant Andreu Teatre.

TERESA GIMPERA I FLAQUER
Igualada (Barcelona), 1936
Ex-model, actriu de cinema i televisió catalana. Figura emblemàtica de la Gauche Divine barcelonina a la dècada dels 60. Teresa Gimpera es va iniciar com a model professional quan va ser descoberta pel publicista i fotògraf Leopold Pomés. En cinema va debutar a Fata Morgana de Vicente Aranda (1965), amb qui va tornar a treballar poc després (Las crueles, 1968). El 1969 va obtenir molta popularitat en ser designada Lady Europa. Ha treballat en 120 pel·lícules de directors com Pedro Lazaga, Jesús Franco, Gonzalo Suarez, Vittorio de Sica, Victor Erice, Fernando Fernán Gómez o Jaime Camino.

A finals dels 60 va anar a Hollywood sol·licitada per Hitchcock per fer el paper de Juanita de Córdoba a Topaz. El 1984 va muntar una agència i escola de models, Gimpera Models, i des d’aleshores les seves incursions cinematogràfiques han estat esporàdiques. El seu paper a Asignatura aprobada de José Luis Garci (1987) li va suposar el premi ACE de l'Associació de Cronistes de l'Espectacle de Nova York a la millor actriu secundaria el 1990. És autora d’un parell de llibres, Claves para saber estar, d’Ediciones B (1996) i Y se nota por fuera. Cómo alcanzar una espléndida madurez d’Editorial Planeta (2003). L'any 2010 va ser distingida amb la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya.

JORDI FELIU I NICOLAU
Barcelona, 1926
Director, guionista i crític de cinema. Cofundador del grup La gente joven del cine amateur juntament amb Pedro Balañà, Sergi Schaaf i Jorge Juyol. El 1957 se’n va a Madrid per estudiar direcció a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematogràficas, única escola oficial de cinema de l’estat. A partir de 1960 inicia una estreta col·laboració amb Josep Maria Font i Espina, relació que es tradueix en diversos treballs conjunts, entre els quals hi figuren els guions de dos llargmetratges de Antonio Isasi Isasmendi (Tierra de todos -1961- i Vamos a contar mentiras  -1962-) i la direcció compartida de Diálogos de la paz (1965), El arte de casarse (1966) i El arte de no casarse (1966).

Més tard, i ja en solitari, dirigeix un documental sobre els 75 anys d’història del F. C. Barcelona (1974), una faula política sobre la transició titulada Alicia en la España de las Maravillas (1978) -llargmetratge que va ser convidat a la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes, així com als festivals de Brasil, Nova York, Belgrad, Cartagena de Indias, Nova Delhi, Fantasporto, entre d’altres-  i un documental sobre la historia de la Generalitat de Catalunya, Som i serem (1982).  Ha dirigit nombrosos curtmetratges sovint vinculats a l’Institut del Cinema Català, entitat de la que ha estat el president, així com treballs més recents sobre suport magnètic. També ha treballat per a TVE i TV3. Com a crític, ha col·laborat en les revistes Imágenes, Film Ideal, Afal, L'Altro Cinema (Milà) entre d'altres. Com afirma Lluís Bonet Mojica al llibre que li dedica, Jordi Feliu: un creador a l’Espanya de les meravelles (Editorial Pòrtic), “Jordi Feliu és un realitzador multidisciplinari que es va formar en l’àmbit del cinema amateur dels anys cinquanta, un cinema que sumava la renovació estilística a la dissidència ideològica”.

JOSEP MAIXENCHS I AGUSTÍ
Terrassa (Barcelona), 1943
Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, diplomat en Història i Estètica de la Cinematografia per la Universitat de Valladolid i en Semiologia de la Imatge Audiovisual per Centre Internacional d’Arts Escèniques i de la Comunicació Social de Roma. Josep Maixenchs dirigeix des de fa més de quinze anys l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre que crea el 1994 i des del que es dedica a la difusió del cinema a través de l’ensenyament i de la participació en diversos festivals de cinema. Ha produït nombrosos curtmetratges amb Escándalo Films, la productora creada per l’ESCAC per fer de pont entre el món acadèmic i el professional.

És també productor del llargmetratge Andrea, dirigit per Hermann Bonnín i Sergi Casamitjana (1996). La seva labor ha estat guardonada amb el Premi Homenots concedit pels productors catalans en reconeixement a la seva tasca de formació en cinema (2002); el Premi González-Sinde de l’Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya (2005); el Premi Prisma d’Honor de l’Associació Espanyola d’Autors d’Obres Fotogràfiques Cinematogràfiques (2009); premi Maria Honorífica del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya - Sitges 2010 en reconeixement a la seva carrera; premi Borau i Medalla d’or de la ciutat de Terrassa per la seva aportació al cinema i a la difusió de la ciutat arreu del món.

JOSEP MARIA QUERALTÓ
Vallbona de les Monges (Lleida), 1937
Vinculat al món del cinema des de jove com a projeccionista al seu poble natal, Josep Maria Queraltó va fundar el 1974 una empresa dedicada a la fabricació d’equipaments cinematogràfics, Suministros Kelonik, pionera i líder en el sector de l’exhibició i responsable de l’equipament de gran part de les multisales de l’estat espanyol. Aquesta empresa li ha permès al llarg dels anys estar en contacte amb altres empreses del sector, així com amb laboratoris, sales de projecció i estudis d’enregistrament de tota Espanya i altres països com a tècnic d’instal·lació i automatització de les cabines, tasca amb la que ha pogut accedir, conservar i restaurar materials de gran valor històric que han acabat composant una de les col·leccions cinematogràfiques privades més voluminoses d’Europa. 

Es tracta de més de 20.000 peces curosament classificades que, des de finals de 2004, està donant a conèixer en diverses exposicions per tot l’estat espanyol coincidint amb els festivals de cinema més rellevants, com són el de Sitges, el de Sant Sebastià, la Seminci o el de Màlaga. Ha estat guardonat amb el premi honorífic El Cinèfilm 2006 i el Gran Trofeu Premi Sant Nitrat 2009 de Cinema Rescat 2009, entre d’altres. Des de l’octubre de 2010 és el President de la Fundació Aula de Cine Colección Josep M.Queraltó. L’any passat va ser condecorat amb la Gran Creu del Mèrit Humanitari com a reconeixement a la seva tasca de recuperació i conservació del patrimoni cinematogràfic des de fa més de 35 anys.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat