Tres actors professionals, bloggers i artistes que s’interpreten a sí mateixos conformen el repartiment
“You’ll never catch me”, de Micka Luna, és el tema principal de la banda sonora, que també inclou composicions de Krakovia, Russian Red, Manos de Topos o Love of Lesbian, entre d’altres
Un concert previ a l’estrena convocarà alguns d’ells al Palau Sant Jordi de Barcelona el proper 23 d’abril, en el marc del festival EscenaBCN (www.escenabcn.cat
Barcelona, abril de 2010 · El proper 30 d’abril arribarà als cinemes de tota Espanya “Ingrid”, una pel·lícula del cineasta Eduard Cortés presentada a Sitges en la darrera edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Una experiència real amb una blogguera que va desaparèixer sense deixar rastre ha servit de inspiració al realitzador català - director de “La vida de nadie” (2002) i “Otros días vendrán” (2005), entre d’altres títols – per a la creació de la protagonista femenina, la seva complexa geografia emocional i la intriga que proposa a l’espectador. Ingrid (Elena Serrano) és una jove artista amb un costat místic i fosc que se’ns presenta immersa en una atmosfera de plena llibertat creativa, plasmada simbòlicament en una casa sense portes. Davant l’espectador, Ingrid sembla impulsada amb la mateixa força per un instint autodestructiu i alhora per una imparable necessitat d’explorar els límits de la seva vida. En aquest imprevisible univers només hi ha tres actors professionals: Eduard Farelo (“Eloise”, “Sevigné”, “Què t’hi jugues Mari Pili”), Victòria Pagès (“El juego del ahorcado”) i Jürguen Müller (La Fura dels Baus). La resta del repartiment son bloggers i creadors visuals, músics i performancers que s’interpreten a sí mateixos.
Cortés va trobar a la xarxa Elena Serrano, una estudiant de disseny gràfic amb fotolog propi. El seu personatge a la pantalla, molt més obscur que el que alimenta a Internet, és el d’una jove dissenyadora de moda, transgressora, aficionada a jocs d’escapisme i sessions de Kinbaku i aparentment autosuficient, però fràgil i aclaparada per un passat que intuïm convuls però que no coneixem. Eduard Farelo, en el paper d’Àlex, recrea a un home rebutjat per la seva parella que es trasllada a l’edifici on viu Ingrid, una jove que el fascina, de la que no en sap gairebé res i que l’introdueix en un món fosc. El seu personatge "és la mirada de l’espectador a aquest món”, recorda l’actor.
Un col·lectiu d’artistes plàstics, músics i performancers que han conquerit la xarxa viuen a la casa sense portes de la protagonista i creen en directe un mural col·lectiu. La música de Krakovia, Russian Red, Manos de Topos, Love of Lesbian o Micka Luna, els dibuixos de MagicoMora, les fotografies de Cordelia, Lenoir o MuteBox i les performances de LadyPain son indiscutibles referents a la xarxa, que superen àmpliament el milió de visites mensuals i estan en permanent definició. Cortés ha traslladat aquest món a la pantalla amb la ajuda de Lyona, "nick" de Marta Puig, creadora d’un dels fotologs més visitats de la blogosfera.
Cortés va viure una experiència similar a la que narra a la pantalla, xatejant durant gairebé un any amb una bloggera que va desaparèixer sense deixar rastre i a la que el cineasta català va buscar sense èxit. “Va ser llavors quan vagi decidir reconstruir la seva figura, els seus espais, fer una pel·lícula sobre ella. Una història en la qual gosaria imaginar el que va passar-li”, explica Cortés. Així va néixer el projecte artístic en el qual s’emmarca aquesta pel·lícula, i que també inclou dos espais virtuals i una exposició que desgrana el seu procés creatiu, Ingrid Last Login, que es va poder veure al Palau de La Virreina de Barcelona al 2009 (www.ingridlastlogin.es).

“Ingrid és un d’aquells personatges que prova de trobar les seves pròpies regles, els seus propis   límits. I la pel·lícula no fa res més que observar-la, sense intervencionismes, sense judicis, des de la fascinació, des de la perplexitat en moltes ocasions. Poc a poc un va enamorant-se d’ella, i poc a poc va comprenent l’inevitable de la seva autodestrucció.”
Eduard Cortés.