Notícies

L'Acadèmia recomana "L’últim fotograma" de Lali Colomé

Qui no recorda una pel·lícula que el va marcar? Qui no té algun record en una sala de cinema? L’últim fotograma és un recorregut sentimental per les sales de cinema de Catalunya i un homenatge a la projecció de les pel·lícules en pantalla gran i amb públic.

Com ja sabem, el cinema està canviant. No només a nivell tècnic (paraules com bobina, llauna o cel·luloide ben aviat es deixaran de fer servir) sinó també a nivell social. L’aparició de nous suports tecnològics i de nous hàbits socials ha contribuït a disminuir el nombre d’espectadors.

El fet que en el termini d’un any es deixin de distribuir pel·lícules en cinta de 35 mil·límetres perquè les còpies vindran en format digital, obliga a comprar uns projectors molts costosos que alguns cinemes no han pogut assumir i s’han vist obligats a tancar. En els últims quatre anys, a Catalunya han baixat la persiana més de cent sales de cinema.

El documental L’últim fotograma dóna a conèixer històries excepcionals, sorprenents, irrepetibles i emotives de persones que han consagrat la seva vida a una sala de cinema. “¿Quién me iba a decir a mí que mi hijo le hablaría de tú a tú a Spielberg?”, es pregunta admirat Juan Antonio García, pare del director Juan Antonio Bayona, que explica d’on ve la vocació del seu fill i els sacrificis que la família va haver de fer perquè pogués complir el seu somni de ser cineasta. Una vocació que va néixer a la mítica Sala Urgell de Barcelona, avui tancada.

Tan mítica com també ho era la sala de Cinema de Mollerussa (el Pla d’Urgell). En veiem els últims minuts de vida acompanyats de Pere Aumedes, el propietari, i dels seus treballadors. Una última sessió que dóna pas al desmantellament, d’una banda, i a la segona oportunitat de què gaudirà el seu mobiliari, de l’altra.

Però no tot són tancaments. L’últim fotograma també és testimoni de l’alegria que suposa recuperar un cinema. Després d’una llarga campanya de solidaritat entre els veïns del poble, l’Alhambra de La Garriga (el Vallès Oriental) torna a obrir, adaptat als nous temps. 

Una altra història de resistència és la del Cinema de Tornabous (l’Urgell). Des de fa 70 anys, els veïns d’aquesta localitat de 600 habitants han pogut anar al cinema cada diumenge de l’any, gràcies a la família Flotats, que el mantenen intacte tal com el van inaugurar, amb les mateixes butaques, cadires, cortines, llums... Fins i tot el seu fundador, en Ramon Flotats, als seus 90 anys, encara entra a la taquilla per vendre entrades mentre el seu fill fa de projeccionista.

I viatjar en el temps, viure les emocions i recuperar l’espectacle és precisament l’objectiu de Phenomena, un dels esdeveniments cinematogràfics de més èxit dels últims anys a Barcelona i que torna a omplir sales de cine. Es tracta de recuperar els clàssics de les dècades dels vuitanta i noranta i l’estil de veure el cinema d’abans. 

El documental, produït per TV3 amb la col·laboració de Sticaki i emès el 3 de febrer de 2015 al programa Sense Ficció de TV3 es pot recuperar a través de TV3 a la carta.

bannerweb candidatesxiii

@academiacinecat